valenciàdelnord
per en 7 Desembre 2011
1,425 Vistes
 

ARRODIR v. tr.
Arrufar una cosa doblegant-la sobre ella mateixa (Rosselló, Conflent, Empordà); cast. encoger, encorvar. Lo gos y'l gat s'arrodeixen tant com poden, se posant lo nas sota de la cua, Alm. Ross. 1923, p. 21. «Estic arrodit de fred».
    Fon.: əruðí (Rosselló, Conflent, Empordà).
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: format damnnt roda.

Jo ho he sentit sempre en forma pronominal, arrodir-se.

Se'n deriva l'adjectiu arrodit, -a = encorvat, -a.

Publicat a: Llengua i lingüística
Sigues el primer a qui li agrada això.