gota
usat adverbialment, Gens; ni el mínim; cast. nada. «No tinc gota de gana». «No fa gota d'aire». «No sé gota de lliçó». «No hi veig gota». «Si el cop és gota fort, fa caure». «El nen no menja pas gota». No has gota de vergonya, Eximenis Dones 138 vo (ap. Balari Dicc.). Los savis d'aquest segle qui són dessà aquest riu veen clar, mas delà no veen guota, Libre de vicis, 50 vo (ap. Balari Dicc.). No està malalta, no, que si gota hi estava, era de mal d'amors, Verdaguer Jov. 126. En lloch de penjar gota, prenia cap amunt, Alcover Rond. iii, 9. No'ls hi anava pas gota malament, Girbal Pere Llarch 13. Per als uns, tot; per als altres, gota, Girbal Oratjol 259.
Al Baix Vinalopó es torna a trobar gota en l'expressió "ni gens ni gota", en lloc de la forma més típica "ni gens ni mica".
