en 11 D'octubre 2011
RÈNEC m.
|| 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).
Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).
Fon.: rέnək (Empordà); rέnɛk (Sercs); rέnek (Bagà).
Var. form.: re.
Etim.: del llatí rĭcĭnu, mat. sign. ||1.
Publicat a: Llengua i lingüística
Tots, marina? Jo sempre he sentit i dit rènec! Potser ho confons amb renec (sense accent gràfic, però amb accent fonètic a la segona "e"?)(seria "renéc)
ai no ho sé, em dec haver confós doncs xD saps allò que quan repeteixes molt una paraula ja no saps ni com la dius? doncs això m'ha passat a mi xD