tòria

1. TÒRIA f.
|| 1. Sarment llarg i vivaç (Berguedà, Empordà, La Selva, Plana de Vic, Pla de Llobregat); cast. sarmiento. Si morgones alcú cep, lo pare engenrarà altre cep en la sua tòria metex (escrit coria per error de còpia), Llull Dem. 326. Toria o serment viva: Flagellum, Pou Thes. Puer. 43. Toria o sarment llarch, Torra Dicc. Tots els ceps havien brotat divinament, i ja tenien més d'un pam i mig de tòria, Pous Empord. 13. a) Vinya (Blanes). Venir de la tòria: venir de la vinya. Esser de la tòria: esser molt bevedor (Empordà).