Arrossegueu per canviar la teva foto
valenciàdelnord

valenciàdelnord

Home. 74 anys.
per en 30 Desembre 2011
ESCALLIMPAR v. tr. || 1. Tocar superficialment i sense pressió (Empordà); cast. rozar. Com estirant-se ben bé sols escallimpava amb el cap dels dits la tortugada que servia de cornisa, tornà a baixar cercant quelcom més que fes créixer l'alçària de l'escambell, Víct. Cat., Ombr. 25. No prou amb hora per impedir que la clau l'escallimpés y li espuntés una banya, Caseponce Contes Vallesp. 76. || 2. Veure ràpidament quelcom que passa o fuig (Empordà); cast. guipar. «Se n'anava molt raben...
2.6k+ Vistes 0 Li agrada
per en 7 Desembre 2011
  ...
1.4k+ Vistes 0 Li agrada
per en 7 Desembre 2011
Al DIEC trobem: 3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.
1.5k+ Vistes 2 Li agrada
per en 15 D'octubre 2011
  ...
1.5k+ Vistes 1 m'agrada
per en 11 D'octubre 2011
  ...
2.2k+ Vistes 2 Li agrada
per en 11 D'octubre 2011
LLAGASTA f. || 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.
1.8k+ Vistes 1 m'agrada
per en 11 D'octubre 2011
RÈNEC m. || 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).     Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).  ...
2.2k+ Vistes 2 Li agrada
per en 17 Agost 2011
Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).
1.5k+ Vistes 0 Li agrada
per en 2 Agost 2011
  ...
1.6k+ Vistes 1 m'agrada
per en 3 Juliol 2011
Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès: FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f. Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu)....
1.6k+ Vistes 0 Li agrada
per en 1 Juny 2011
Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).
1.5k+ Vistes 0 Li agrada
per en 21 Maig 2011
Al GDLC trobem: ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser. ...
1.5k+ Vistes 0 Li agrada