login
Inicia sessió

register
Registra't

Unagranilliure.flog.cat

Escallimpar

ESCALLIMPAR v. tr.
|| 1. Tocar superficialment i sense pressió (Empordà); cast. rozar. Com estirant-se ben bé sols escallimpava amb el cap dels dits la tortugada que servia de cornisa, tornà a baixar cercant quelcom més que fes créixer l'alçària de l'escambell, Víct. Cat., Ombr. 25. No prou amb hora per impedir que la clau l'escallimpés y li espuntés una banya, Caseponce Contes Vallesp. 76.
|| 2. Veure ràpidament quelcom que passa o fuig (Empordà); cast. guipar. «Se n'anava molt rabent, i tot just de Déu el vam poder escallimpar». El pastor, escallimpant-la de cua d'ull, se digué de pensament:—Aquesta pobre dona té una bella migranya, Víct. Cat., Sol. 167. En Peroy l'havia anat a rebre...; tantost va escallimpar-lo, bo y d'un troç lluny ja li cridà, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 395).
Fon.:
əskəʎimpá (or.); əskəʎəmpá (Llofriu).
Sinòn.:
— || 1, resquillar;— || 2, llambregar.
Etim.:
format d'un conglomerat de radicals que probablement són els dels verbs esquillar i llampar.

Jo conec només la segona accepció i una paraula que se'n deriva: escallimpada.

«No el vaig poder veure bé, només d'escallimpada»

Comentaris (0)30-12-2011 15:07:01

Arrodir

ARRODIR v. tr.
Arrufar una cosa doblegant-la sobre ella mateixa (Rosselló, Conflent, Empordà); cast. encoger, encorvar. Lo gos y'l gat s'arrodeixen tant com poden, se posant lo nas sota de la cua, Alm. Ross. 1923, p. 21. «Estic arrodit de fred».
Fon.:
əruðí (Rosselló, Conflent, Empordà).
Conjug.:
regular segons el model de partir.
Etim.:
format damnnt roda.

Jo ho he sentit sempre en forma pronominal, arrodir-se.

Se'n deriva l'adjectiu arrodit, -a = encorvat, -a.

Comentaris (0)07-12-2011 21:11:32

Tronera

Al DIEC trobem:

3 m. i f. [LC] pop. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera.

Comentaris (1)07-12-2011 21:04:57

Nyama

NYAMA f.
|| 1. Molla d'una fruita que té pinyol (Ross., Bordils, Lledó, Campmany); cast. pulpa, carne.

Comentaris (0)15-10-2011 15:24:29

Molls

MOLLS m. (i ant. f.) o MOLLES f. pl.
Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clau a manera de tisores, però de tal forma que coincideixin de pla els dos extrems d'una i altra, i que serveix per a agafar les brases del foc o altra cosa perillosa d'agafar amb els dits, per a encrespar els cabells, etc.; cast. tenazas, tenacillas. Item unes molls, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Los instruments serrals alguns són abtes... a traure, axí com tenallas e molls, Cauliach Coll., pròl. Uns molls de ferro bons, doc. a. 1606 (BABL). L'avi ab les molles de la pipa arreplegà una brasa per encendre-la, Genís Julita 14.
Var. form.:
esmolls; ermolls; almolls; aumolls; esmolles (Una brasa que agafen amb ses esmolles, Alcover Cont. 503); ermolles.
Fon.:
mɔ́ʎs (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Barc., Vendrell, Gandesa, Ribera de Cardós, Rialb, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Camp de Tarr.); aɫmɔ́ʎʃ (Tremp); awmɔ́lʃ (Tremp); azmɔ́ʎʃ (Sort, Pont de S., Tremp); əzmɔ́ʎs (Bagà, Torelló, Solsona, Cardona, Vallès); ezmɔ́ʎs (Espot, Senet, Boí, Guissona, Artesa de S.); əɾmɔ́ʎs (Oleta, Conflent, Puigcerdà); mɔ́ʎəs (Eiv.); mɔ̞́ʎəs (Men.); əzmɔ́ʎəs (St. Feliu de C., Vic, Eiv.); əzmɔ̞́ʎəs (Mall., Men.); əɾmɔ́ʎəs (Puigcerdà); əɾmɔ̞́ʎəs (Mall.).
Intens.:
—a) Augm.: mollasses, mollassos, esmollasses, esmollarrasses.—b) Dim.: mollets, molletes, esmolletes, esmollínes, esmolletxes, esmolleues, esmollones.—c) Pejor.: mollots, mollotes, esmollotes, esmollots.
Var. ort.
ant.: mols (doc. a. 1410, ap. Alós Inv. 14); moylls (doc. a. 1458, arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
Sinòn.:
mordasses, esmordasses, estenalles.
Etim.:
del llatí mŏlles, ‘fluixos’, perquè les fulles metàl·liques que componen aquest instrument no tenen gran fixesa ni solidesa en llur unió.

Comentaris (1)11-10-2011 09:54:36

Llagasta

LLAGASTA f.
|| 1. Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos, de l'espècie Melophagus ovinus (Conflent, Empordà, Guilleries, Vallès); cast. garrapata. Arrapar-se o Agafar-se com una llagasta: agafar-se molt fort. Arrapant-se com llagastas a les parets, Casellas Sots 35.

Comentaris (1)11-10-2011 09:50:20

Rènec

RÈNEC m.
|| 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).
Cult. pop.
—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).
Fon.:
rέnək (Empordà); rέnɛk (Sercs); rέnek (Bagà).
Var. form.:
re.
Etim.:
del llatí rĭcĭnu, mat. sign. ||1.

Comentaris (4)11-10-2011 09:40:57

Guier

Pap o gavatx dels ocells (or., occ.); cast. buche. (Molta gent confon el guier amb el pedrer; són cavitats diferents).

Comentaris (1)17-08-2011 21:37:52

Rantell

RANTELL m.
Moscard, insecte dípter de l'espècie Culex pipiens (Empordà, Garrotxa, Gir., Guilleries); cast. mosquito. No us picaran los dits mosquits o rantells banyant-vos la cara ab vinagre, Agustí Secr. 193. Es gratava la cara com si l'hagués picat un rantell, Víct. Cat., Vida 209.
Var. form.:
rampell, randell.
Fon.:
rəntéʎ (or.); rəmpéʎ (St. Feliu de G.); rəndéʎ (Olot, St. Feliu de P.).

Comentaris (4)02-08-2011 18:26:02

Favàs, -assa

Seguint amb les faves i xiulets, aquest adjectiu o substantiu típicament empordanès:

FAVÀS, -ASSA adj. i subst. m. i f.
Beneitot, persona molt curta d'enteniment (Empordà); cast. bobalicón. «Aquell noi riu com un favàs». «Noia, ets molt favassa!» (Llofriu).
Fon.:
fəβás, fəβásə (or.).
Etim.:
derivat augm.-pejor. de fava, ‘beneit, bàmbol’.

Comentaris (2)03-07-2011 17:51:10

Xiulet

Tavella tendra de fava quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà, Sort, Ll., Valls).

Comentaris (1)01-06-2011 13:22:16

Fer-hi ser (o Fer-hi ésser)

Al GDLC trobem:

ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M'hi volien fer ésser.

Al DCVB:
Fer-l'hi esser (a algú): fer-lo treballar força, o fer-lo pagar molt, o en general fer que una cosa li costi esforç o molèstia. «Avui m'hi han fet esser! Tot el matí he estat treballant».

Jo ho he sentit també amb la idea de fer complir la paraula donada:

Per què t'hi has compromès? No veus que el dia de demà t'hi faran ser?

Comentaris (1)21-05-2011 14:26:22

Temperi

TEMPERI m.
|| 1. Mal temps; tempestat (or., occ.); cast. temporal, tempestad. Branqueja com un roure dins un temperi, Verdaguer Flors Mar. 97.
|| 2. Avalot de crits de diverses persones irritades (Empordà, Garrotxa, Maresme); cast. tiberio, tremolina.
Fon.:
təmpέɾi (or.); tempέɾi (occ.).
Etim.:
del llatí (in)tempĕrĭe, mat. sign. 1.

Comentaris (2)18-05-2011 14:03:11

Poaranca

Giny de treure aigua que consisteix en una barra recolzada en el seu punt mitjà que té en un extrem un cap de corda de la qual penja una galleda o poal i en l'altre un contrapès (Empordà, Garrotxa)..

Comentaris (0)17-05-2011 17:10:57

Capsa

Panolla (o panotxa) de blat de moro sense esgranar (La Jonquera, Figueres, Blanes, Torelló). La capsa desgranada és el capsot.

Comentaris (2)17-05-2011 16:56:59

Pàgines: 123  <>