login
Inicia sessió

register
Registra't

Unagranilliure.flog.cat

Bastida

Construcció provisional que serveix perquè els obrers, enfilant-s’hi, puguin treballar en la construcció o la reparació d’un edifici o d’un monument o en el muntatge d’una màquina.

Comentaris (3)15-05-2011 19:53:04

Bastiment

Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l’obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s’hi han d’allotjar balcons o finestres.

Comentaris (1)15-05-2011 19:28:57

Bussoga

Bussoga (o bossoga): Bony produït en el cap per un cop violent. Banya, Nyanyo, Nyango.

Amb la caiguda s'ha fet una bussoga.

Comentaris (2)14-05-2011 19:40:01

Capsot

Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona). Es fa servir per cremar, un cop assecat.

Comentaris (3)13-05-2011 22:44:43

Taflic!

TAFLIC! interj.
d'admiració (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba!

Comentaris (3)01-05-2011 16:44:08

Rispa

Fer rispa: fer un aire molt fred. Usat a L'Empordà, Garrotxa i Pla de Bages.

Comentaris (0)22-04-2011 19:28:00

Nyaus

En l'expressió jugar a nyaus. El DCVB diu:

NYAUS m. pl.
Jugar a nyaus: discutir violentament i sense arribar-se a posar mai d'acord (Llofriu).

Però jo ho conec en un altre sentit, sense baralles ni violència. Seria equivalent al joc dels disbarats, quan dos no s'entenen perquè un parla d'una cosa i l'altre d'una altra. També ho he sentit en casos en què dos no reeixeixen a trobar-se perquè, quan un arriba, l'altre ja se n'ha anat.

Comentaris (0)22-04-2011 19:19:23

Festa

Ai festa!: interj. de goig o de felicitació, equivalent a «ai que bé!, com me n'alegro!» (Empordà, Gir., Costa de Llevant de Mallorca). «Tot això t'han portat els Reis? Ai festa!». També pot tenir sentit irònic i expressar reprobació.

Comentaris (2)05-04-2011 15:46:51

Fener

Feiner (emprat a l'Empordà, Maresme i Costa de Llevant de Mallorca). Especialment en l'expressió dia de fener, en contraposició als dies de festa.

--I dilluns que ve?

--És dia de fener. Què et pensaves?

Comentaris (0)04-04-2011 15:29:00

Escotorit

Eixerit, vivaç, trempat.

Els empordanesos, per exemple, fan anar l’adjectiu escotorit per assenyalar algú que és molt eixerit, trempat i vivaç. És un terme prou expressiu des d’un punt de vista fonètic, però encara resulta més fascinador el seu origen etimològic. Perquè escotorit té el mateix origen que càustic. Eiximenis ja el feia anar, derivant-lo del llatí excauterire (de cauterium, l’agent per a cremar teixits orgànics) que va donar el català antic escaltrit i d’aquí escotorit. Visca la causticitat empordanesa! (Text de Màrius Serra).

Comentaris (3)01-04-2011 09:30:24

Llei

Sinònim de "mena" o "sort" (no de "tipus", que és una altra cosa).

És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures. Fa una llei de temps ben estrany,

Comentaris (2)30-03-2011 16:39:05

Ara li fan el mànec

Expressió que significa que hom dubta d’una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners.

--Estic segura que ara sortiràs a caminar.

--Sí, ara li fan el mànec! No veus que m'he trencat el peu?

Comentaris (1)24-03-2011 15:04:47

gota

gota

usat adverbialment, Gens; ni el mínim; cast. nada. «No tinc gota de gana». «No fa gota d'aire». «No sé gota de lliçó». «No hi veig gota». «Si el cop és gota fort, fa caure». «El nen no menja pas gota». No has gota de vergonya, Eximenis Dones 138 vo (ap. Balari Dicc.). Los savis d'aquest segle qui són dessà aquest riu veen clar, mas delà no veen guota, Libre de vicis, 50 vo (ap. Balari Dicc.). No està malalta, no, que si gota hi estava, era de mal d'amors, Verdaguer Jov. 126. En lloch de penjar gota, prenia cap amunt, Alcover Rond. iii, 9. No'ls hi anava pas gota malament, Girbal Pere Llarch 13. Per als uns, tot; per als altres, gota, Girbal Oratjol 259.

Al Baix Vinalopó es torna a trobar gota en l'expressió "ni gens ni gota", en lloc de la forma més típica "ni gens ni mica".

Comentaris (2)26-02-2011 18:42:48

pla

pla: Certament, prou; cast. claro, cierto. Aquest ús de l'adverbi pla com a reforç de l'afirmació és freqüentíssim a tota la part nord-oriental de Catalunya, i encara s'usa en altres comarques, però amb menys vitalitat.

Exemples:

S'usa molt en frases iròniques com aquesta: «Sí, tu pla que ho arreglaries bé» (volent dir que no ho arreglaria pas).

«Això pla que ho faré» (no ho faré de cap manera)

« Ara plainterj. Exclamació de sorpresa, de desaprovació.

Comentaris (1)26-02-2011 18:18:06

tòria

1. TÒRIA f.
|| 1. Sarment llarg i vivaç (Berguedà, Empordà, La Selva, Plana de Vic, Pla de Llobregat); cast. sarmiento. Si morgones alcú cep, lo pare engenrarà altre cep en la sua tòria metex (escrit coria per error de còpia), Llull Dem. 326. Toria o serment viva: Flagellum, Pou Thes. Puer. 43. Toria o sarment llarch, Torra Dicc. Tots els ceps havien brotat divinament, i ja tenien més d'un pam i mig de tòria, Pous Empord. 13. a) Vinya (Blanes). Venir de la tòria: venir de la vinya. Esser de la tòria: esser molt bevedor (Empordà).

Comentaris (0)26-02-2011 17:34:02

Pàgines: 123  <>